jueves, 31 de mayo de 2007

- Representació, + Participació


El passat 28 de maig va ser estrany, els resultats electorals no van ser del tot els esperats o si més no els esperats per mi. Segons els diaris els vots escrutats donaven aquest resultat a Barcelona:

2007

PSC: 14 , CiU: 12 , PP: 7 , ICV-EuiA: 4 , ERC: 4

2003

PSC: 15, CiU: 9, PP: 7, ICV-EUiA: 5, ERC: 5


Veient els resultats, el primer que vaig pensar és que com podia ser que la gent que al 2003 va votar PSC, ICV-EuiA i ERC, podia al 2007 votar per CiU... passada una estona vaig pensar que era possible que aquella gent aquest any no hagués anat a votar. No se si aquesta seria la lectura correcte, però el que és cert es que un 49,58% de participació és un problema, i un problema molt més gran per a les forces d’esquerra (ja que un % de l’abstenció és gent d’esquerres o àmbits alternatius que no es sent representada per cap partit polític). No se si el que diré ara és correcte però moltes d’aquestes persones que no van votar son joves, és cert que es difícil de demostrar però a totes les taules on vaig preguntar: han votat molts joves? Els responsables de taula em deien que no.

Amb totes aquestes dades i reflexions m’agradaria dir que la democràcia està en un moment difícil, i no serveixen excuses del tipus “es que feia molt bon dia i la gent va anar a la platja” o en el cas contrari “es que plovia i clar la gent no surt”. En tot cas aquesta seria una conseqüència del problema real que el centraria en dos motius: el concepte de política actual o política representativa (política institucional) i el teixit associatiu jove, els dos motius es podrien relacionar entre ells.

M’agradaria parlar una mica sobre la política dins la societat i el concepte que s’estén pel jovent no organitzat. La política ha passat a ser un espai llunyà, on només hi pot accedir una classe especial de persona, podríem dir que el concepte de política ha quedat reduït al treball que fan uns partits polítics. Preguntant a amics i familiars no organitzats abans de les eleccions quin seria el seu vot, en general el sentiment era de pessimisme, la idea que em va quedar era aquesta: No es veu la manera de poder intercedir per canviar les coses, però alhora no s’intenta perquè es creu que ja estan els polítics per fer-ho per tu, o com s’acostuma a dir “que per això els votem”. Aquestes reaccions son molt normals tenint en compte el model polític establert, la política representativa. Un model polític que propicia la poca implicació i participació de la gent i que ho deixa tot en mans d’unes poques persones. Jo personalment crec en una democràcia més participativa on la gent pugui prendre decisions al seu barri, poble, etc... que a la gent se l’escolti i tingui els mecanismes adequats per fer sentir la seva veu, bàsicament el que vull dir és fer de la política una pràctica habitual a les vides de la gent.

Per altre banda no és estrany que la majoria del jovent català tingui aquest concepte de la política tenint en compte com està el teixit organitzatiu i associatiu a Catalunya, on estem veient que cada cop costa més mobilitzar la gent i fer la pressió al carrer que sempre havíem tingut i que era, és i serà la força que durà a terme els canvis estructurals del model social establert. En resum, com volem tenir bons resultats electorals o una bona participació electoral si a nivell organitzatiu de base estem coixos. Son importants els bons resultats electorals, però els bons resultats arribaran quan la participació electoral sigui més alta, i la participació electoral serà més alta quan aconseguim que la gent s’organitzi, cregui que les coses poden canviar, sigui conscient que existeix una altre democràcia i és possible.

Per això deixo anar tres conceptes molt interessants, i que resumeixen molt bé el que he volgut transmetre:

QÜESTIONA, CREA I TRANSFORMA!!!

1 comentario:

Mireia Burrull dijo...

Aquests nivells d'abstenció ens haurien de preocupar bastant més que els resultats electorals, perquè es tracta d'un fenomen que qüestiona tot el sistema electoral i, en molts casos, cal entendre-ho com un rebuig a l'actual "democràcia" representativa del capital.