viernes, 26 de octubre de 2007

Petit homenatge a l'Ernesto Guevara

JA FA 40 ANYS

Ja fa 40 anys de la desaparició d’Ernesto Guevara, moltes són les hipòtesis de la seva mort, però el que sí és cert és que l’esperit i la lluita del Che no van morir aquell 9 d’octubre de 1967.


Mercantilització del Che

Durant tots aquests anys ni el Che ha estat capaç d’escapar a les modes que dicta el mercat i hem pogut veure com tota una manera de concebre el món ha quedat reduïda a uns souvenirs i merchandising per a “revolucionaris” que en moltes ocasions hem vist compartint mostrador amb l’altra cara de la moneda. Som testimonis de com els poders econòmics han aconseguit crear “modes revolucionàries”, o dit d’altra manera, aconseguir que tots els joves rebels portin la samarreta del Che, sense arribar-se a plantejar que segurament el mateix Ernesto Che Guevara quedaria sorprès de saber la manipulació a la que ha estat sotmesa la seva lluita. No hem de deixar que l’esperit i la lluita del Che caiguin en les mans dels seus executors.


Internacionalisme i solidaritat entre pobles

Ernesto Guevara tenia una manera especial de concebre el món, va ser un home que, com Fidel Castro va definir molt encertadament en un discurs després de la mort del comandant:”Un modelo de hombre que pertenece a otro tiempo, un modelo de hombre que pertenece a tiempos futuros”. Guevara era un home conscient dels problemes de la societat actual i de la seva solució, la qual passava per una revolució del sistema mundial. A cada pas que donava des d’Argentina a Sierra Maestra, La Habana, les selves d’Àfrica i finalment Bolívia demostrava que aquest canvi era possible, que la justícia social i la solidaritat entre els pobles hi jugaven un paper molt important. Dit d’una altra manera, Ernesto Che Guevara era, és i serà un dels exemples de la pràctica de l’internacionalisme.


La importància de la integració llatinoamericana

Actualment podem observar com aquell ideal de lluita que tants homes van defensar comença a ser una realitat. Aquell ideal que parlava d’una Amèrica Llatina unida i antiimperialista, i no només això, sinó d’una Amèrica Llatina justa i solidària. Qui ens hauria dit que aquell continent on es trobaven “els titelles ianquis” de fa uns quants anys es convertiria en un dels exemples més clars de lluita antiimperialista i polítiques socials.

Un dels exemples de la anomenada integració llatinoamericana que actualment més es comenta és el canal de comunicació TeleSur, el qual assumeix un paper fonamental dins el procés d’integració llatinoamericana i es destaca com una alternativa als mitjans de comunicació dels EE.UU. D’altra banda també es fan avenços en matèria econòmica com és l’anomenada ALBA (ALternativa Bolivariana para las Americas) que en contrapart de l’ALCA posa èmfasi en la lluita contra la pobresa i la exclusió social, expressant els interessos dels pobles llatinoamericans.

Tots aquests fets volen dir que alguna cosa està canviant i que aquelles idees abans pronunciades comencen a ser una realitat. Per això creiem i sempre hem defensat que... és possible i val la pena intentar-ho...

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!!!!

jueves, 31 de mayo de 2007

- Representació, + Participació


El passat 28 de maig va ser estrany, els resultats electorals no van ser del tot els esperats o si més no els esperats per mi. Segons els diaris els vots escrutats donaven aquest resultat a Barcelona:

2007

PSC: 14 , CiU: 12 , PP: 7 , ICV-EuiA: 4 , ERC: 4

2003

PSC: 15, CiU: 9, PP: 7, ICV-EUiA: 5, ERC: 5


Veient els resultats, el primer que vaig pensar és que com podia ser que la gent que al 2003 va votar PSC, ICV-EuiA i ERC, podia al 2007 votar per CiU... passada una estona vaig pensar que era possible que aquella gent aquest any no hagués anat a votar. No se si aquesta seria la lectura correcte, però el que és cert es que un 49,58% de participació és un problema, i un problema molt més gran per a les forces d’esquerra (ja que un % de l’abstenció és gent d’esquerres o àmbits alternatius que no es sent representada per cap partit polític). No se si el que diré ara és correcte però moltes d’aquestes persones que no van votar son joves, és cert que es difícil de demostrar però a totes les taules on vaig preguntar: han votat molts joves? Els responsables de taula em deien que no.

Amb totes aquestes dades i reflexions m’agradaria dir que la democràcia està en un moment difícil, i no serveixen excuses del tipus “es que feia molt bon dia i la gent va anar a la platja” o en el cas contrari “es que plovia i clar la gent no surt”. En tot cas aquesta seria una conseqüència del problema real que el centraria en dos motius: el concepte de política actual o política representativa (política institucional) i el teixit associatiu jove, els dos motius es podrien relacionar entre ells.

M’agradaria parlar una mica sobre la política dins la societat i el concepte que s’estén pel jovent no organitzat. La política ha passat a ser un espai llunyà, on només hi pot accedir una classe especial de persona, podríem dir que el concepte de política ha quedat reduït al treball que fan uns partits polítics. Preguntant a amics i familiars no organitzats abans de les eleccions quin seria el seu vot, en general el sentiment era de pessimisme, la idea que em va quedar era aquesta: No es veu la manera de poder intercedir per canviar les coses, però alhora no s’intenta perquè es creu que ja estan els polítics per fer-ho per tu, o com s’acostuma a dir “que per això els votem”. Aquestes reaccions son molt normals tenint en compte el model polític establert, la política representativa. Un model polític que propicia la poca implicació i participació de la gent i que ho deixa tot en mans d’unes poques persones. Jo personalment crec en una democràcia més participativa on la gent pugui prendre decisions al seu barri, poble, etc... que a la gent se l’escolti i tingui els mecanismes adequats per fer sentir la seva veu, bàsicament el que vull dir és fer de la política una pràctica habitual a les vides de la gent.

Per altre banda no és estrany que la majoria del jovent català tingui aquest concepte de la política tenint en compte com està el teixit organitzatiu i associatiu a Catalunya, on estem veient que cada cop costa més mobilitzar la gent i fer la pressió al carrer que sempre havíem tingut i que era, és i serà la força que durà a terme els canvis estructurals del model social establert. En resum, com volem tenir bons resultats electorals o una bona participació electoral si a nivell organitzatiu de base estem coixos. Son importants els bons resultats electorals, però els bons resultats arribaran quan la participació electoral sigui més alta, i la participació electoral serà més alta quan aconseguim que la gent s’organitzi, cregui que les coses poden canviar, sigui conscient que existeix una altre democràcia i és possible.

Per això deixo anar tres conceptes molt interessants, i que resumeixen molt bé el que he volgut transmetre:

QÜESTIONA, CREA I TRANSFORMA!!!

lunes, 28 de mayo de 2007

Xerrada /debat (pre-FESTA AVANT'07)



CUBA I LLATINOAMÈRICA AMB EL CHE AL S.XXI

Dimecres 6 de juny a les 11:15h

A uditori de l’edifici Jaume I al Campus de Ciutadella de la UPF

Amb:

ALEIDA GUEVARA (metgessa pediatra cubana filla del Che)


Organitza:

CJC-Joventut Comunista

Col.labora:

Moviment de Brigadistes

Per més informació visita : http://www.joventutcomunista.org/mostra.php?id=335&tipus=agenda

miércoles, 23 de mayo de 2007

FESTA AVANT'07


Festa d’Avant

8 i 9 de juny del 2007

Sota el lema:

Solidaritat i internacionalisme

Divendres 8 juny

A partir de les 18h i fins a les 21h

Jornades sobre multilateralisme: els nous escenaris a l’Amèrica Llatina i al món

Universitat Pompeu Fabra Edifici de Rambles (La Rambla, 30-32, accés per Pça.Joaquim Xirau)

amb:

Jorge Schafick Handal, diputat al Parlament Centreamericà per l’Estat d’El Salvador

Forma part de la Corriente Popular Revolucionaria del FMLN

Aurora Morales, diputada a l’Assemblea Nacional de la República Bolivariana de Venezuela. Membre de la comissió Permanent de Política Exterior. Presidenta de la sub-Comissió de Relacions Internacionals i Servei Exterior. Membre del Moviment V República.

a partir de les 21h Festa Homenatge al Che

Frontó Colón (La Rambla, 18, accés per Pça.Joaquim Xirau)

amb:

Aleida Guevara, filla del Che Guevara

i un Grup de Salsa Cubana

Dissabte 9 juny

Matí : Jornades de Moviment Popular

Universitat Pompeu Fabra Edifici de Rambles (La Rambla, 30-32, accés per Pça.Joaquim Xirau)

amb la participació de:

Cuauhtémoc Amezcua Dromundo, llicenciat en Ciències de la Comunicació, doctorat en Ciència Política i doctorand en Estudis Llatinoamericans.

Primer Secretari del Partit Popular Socialista de Mèxic

Tarda : Trobada d’organitzacions de solidaritat amb Cuba

Universitat Pompeu Fabra Edifici de Rambles (La Rambla, 30-32, accés per Pça.Joaquim Xirau)

21h. SOPAR DE LA FESTA D’AVANT

Frontó Colón (La Rambla, 18, accés per Pça.Joaquim Xirau)

lunes, 21 de mayo de 2007

CULTURA

La cultura... és organización, disciplina del yo interno, apoderamiento de la personalidad propia, conquista de superior consciencia por la cual se llega a comprender el valor histórico que uno tiene, su función en la vida, sus derechos y sus deberes. Pero todo eso no puede ocurrir por evolución espontánea, por acciones y reacciones independientes de la voluntad de cada cual, como ocurre en la naturaleza vegetal y animal...

El hombre es sobre todo espíritu, o sea, creación histórica y no naturaleza. De otro modo no se explicaría por qué, habiendo habido siempre explotados y explotadores, creadores de riqueza y egoístas consumidores de ella, no se ha realizado todavía el socialismo.

Antonio Gramsci. SOCIALISMO Y CULTURA (29-01-1916)

Aquest és un recopilatori d'algunes frases que m'han agradat del Article de Gramsci SOCIALISMO Y CULTURA escrit el 29/01/1916 a Il Grido del Popolo, és la exposició de la seva primera concepció de la revolució. Us recomano que el llegiu sencer.


domingo, 20 de mayo de 2007

MÚSICA

Playa Girón

(Silvio Rodriguez)

Compañeros poetas,
tomando en cuenta los últimos sucesos
en la poesía, quisiera preguntar
me urge,
¿qué tipo de adjetivos se deben usar
para hacer el poema de un barco
sin que se haga sentimental, fuera de la vanguardia
o evidente panfleto,
si debo usar palabras como
Flota Cubana de Pesca y
Playa Girón

Compañeros de música,
tomando en cuenta esas politonales
y audaces canciones, quisiera preguntar
me urge,
¿qué tipo de armonía se debe usar
para hacer la canción de este barco
con hombres de poca niñez, hombres y solamente
hombres sobre cubierta,
hombres negros y rojos y azules,
los hombres que pueblan el Playa Girón

Compañeros de historia,
tomando en cuenta lo implacable
que debe ser la verdad, quisiera preguntar
me urge tanto,
¿qué debiera decir, qué fronteras debo respetar?
Si alguien roba comida
y después da la vida, ¿qué hacer?
¿Hasta donde debemos practicar las verdades?
¿Hasta donde sabemos?
Que escriban, pues, la historia, su historia,
los hombres del Playa Girón.


Recordeu aquella bonica illa del Carib?

Loading...